Com n’és d’important l’activitat física per la vida de les persones? Diàriament s’afegeixen noves evidències que donen resposta a aquesta pregunta i reforcen la importància de la pràctica d’activitat física. Els beneficis d’una vida activa van des de la millora de la salut cardiovascular a la millora de la salut emocional (Agarwal, 2012; Stathopoulou, Powers, Berry, Smits, & Otto, 2006). Un dels beneficis que més interès està despertant últimament dins de la comunitat científica és la implicació que té l’exercici amb la millora dels processos cerebrals.

Se sap que l’exercici físic regular, especialment l’exercici aeròbic d’intensitat moderada a alta, té la propietat d’incrementar la capacitat cognitiva dels humans a través d’una millora de les estructures cerebrals, tant en gent gran com en adults i nens (Guiney & Machado, 2013). En nens, qui estan immersos en un procés constant d’aprenentatge i d’exigència cognitiva, s’ha vist com aquells que presentaven un nivell de condició física més elevat tenien una major velocitat de transmissió d’impulsos a través del cervell i, al seu torn, un major capacitat cognitiva associada a un major rendiment acadèmic (Scudder et al., 2014).

Tanmateix, no només la pràctica d’exercici físic regular té el potencial per millorar la capacitat cognitiva dels individus. En els últims anys, també s’ha posat de manifest com una sola sessió d’exercici físic aeròbic d’intensitat moderada pot contribuir a una millora del rendiment cognitiu (Chang & Etnier, 2009). Més enllà de la millora en la capacitat cognitiva, s’ha vist com l’exercici aeròbic posseeix la propietat de potenciar la capacitat d’aprenentatge i formació de la memòria a llarg termini quan la intensitat d’exercici és prou alta. En un recent estudi, Winter et al (2007) van comprovar com els participants que havien dut a terme una sessió d’exercici físic intens previ a la pràctica en una tasca d’aprenentatge de vocabulari, van millorar la velocitat d’adquisició d’aquesta en un 20%. Així mateix, aquests participants van retenir un major nombre de paraules apreses 7 dies mes tard. D’aquesta manera, l’exercici influeix positivament tant en el processament de la informació com en la formació de la memòria a llarg termini.

Estudis més recents, han vist com aquests processos no només esdevenen en el cas de tasques cognitives simples, sinó també en aquelles en què intervé una resposta motora. Roig et al (2012) van veure com una sessió d’exercici d’elevada intensitat repercutia positivament en l’execució d’una habilitat perceptiu-motriu 24 hores i 7 dies després d’haver-la practicat per primera vegada. Sembla ser que aquests beneficis derivats de l’exercici són produïts per un increment en la secreció de neurotransmissors i substàncies neurotròfiques, que contribuirien a la formació de noves sinapsis i al fenomen anomenat potenciació a llarg termini (Skriver et al., 2014).

Aquests avenços relacionats amb el camp de l’aprenentatge cognitiu i motor poden tenir una gran importància a l’hora de facilitar el desenvolupament infantil. Lluny del que sembla ser la tendència actual, creiem que incrementar el volum de pràctica de l’activitat física a les escoles, tant a través de les classes d’educació física com a partir del foment del joc esporàdic i la pràctica esportiva, podria suposar una millora substancial en la formació i desenvolupament íntegre dels nens. Més enllà d’aquesta funció educacional, l’exercici físic també podria tenir un important paper com a facilitador en els processos de tractament en casos de persones amb dificultats en el seu desenvolupament o control motor, ja siguin nens, adults o gent gran. En conclusió, l’exercici pot aportar beneficis palpables en relació a l’aprenentatge i el desenvolupament dels individus. Per això, s’ha de fomentar, des de la infància fins a la vellesa, un estil de vida actiu i saludable.

Referències:

• Agarwal, S. K. (2012). Cardiovascular benefits of exercise. International Journal of General Medicine, 5, 541–545. doi:10.2147/IJGM.S30113
• Chang, Y.-K., & Etnier, J. L. (2009). Effects of an acute bout of localized resistance exercise on cognitive performance in middle-aged adults: A randomized controlled trial study. Psychology of Sport and Exercise, 10(1), 19–24. doi:10.1016/j.psychsport.2008.05.004
• Guiney, H., & Machado, L. (2013). Benefits of regular aerobic exercise for executive functioning in healthy populations. Psychonomic Bulletin & Review, 20, 73–86. doi:10.3758/s13423-012-0345-4
• Scudder, M. R., Federmeier, K. D., Raine, L. B., Direito, A., Boyd, J. K., & Hillman, C. H. (2014). The association between aerobic fitness and language processing in children: Implications for academic achievement. Brain and Cognition, 87(1), 140–152. doi:10.1016/j.bandc.2014.03.016
• Skriver, K., Roig, M., Lundbye-Jensen, J., Pingel, J., Helge, J. W., Kiens, B., & Nielsen, J. B. (2014). Acute exercise improves motor memory: Exploring potential biomarkers. Neurobiology of Learning and Memory, 116, 46–58. doi:10.1016/j.nlm.2014.08.004
• Stathopoulou, G., Powers, M. B., Berry, a, Smits, J., & Otto, M. W. (2006). Exercise interventions for mental health: A quantitative and qualitative review. Clinical Psychology- Science and Practice, 13(2), 179–193. doi:10.1111/j.1468-2850.2006.00021.x
• ativador office 2019

Autors d’actuals revisions de la literatura científica afirmen que altres tipus de programes d’exercici semblen potencialment bons per la millora de la prevenció de caigudes en gent gran (Granacher, Gollhofer, Hortobagyi, Kressig, & Muehlbauer, 2013; Granacher, et al., 2011; Lam, Lau, Chung, & Pang, 2012; Schoene, Valenzuela, Lord, & de Bruin, 2014). Com per exemple, programes d’exercici: a) basats en pertorbacions multitasques d’equilibri amb exercici de potència muscular o força resistència a alta velocitat (Granacher, et al., 2011), b) amb vibració mecànica (Lam, et al., 2012), c) amb entrenament cognitiu-motriu interactiu (Schoene, et al., 2014) o, d) amb entrenament de tonificació i control de la musculatura del tronc (eg. basat en el control del core o Pilates) (Granacher, et al., 2013). Els autors d’aquests estudis recomanen utilitzat aquest tipus d’exercici per la prevenció de caigudes en gent gran. No obstant, és necessari realitzar més estudis científics per poder determinar quin tipus d’intervenció seria més recomanables ja que es tracta d’evidència basada en estudis pilots(Granacher, et al., 2011), amb una relació no molt alta amb la prevenció de caigudes (Granacher, et al., 2013), únicament amb millores dels paràmetres indirectes de la prevenció de caigudes (eg. equilibri i mobilitat (Lam, et al., 2012) o en millores del risc de caiguda (Schoene, et al., 2014) però no amb la prevenció de caigudes en sí.

Per altra banda, hi han autors que expliquen que per la prevenció de caigudes en gent gran no és suficient amb un abordatge d’exercici físic (eg. equilibri, força, marxa), sinó que s’ha de fer una intervenció multifactorial que inclogui d’altres perspectives (Moncada, 2011). S’hauria de modificar l’entorn de la llar, reduir la presa de medicació, controlar l’hipotensió postural i reduir els problemes de recolzament relacionats amb peus i sabates (Moncada, 2011).

A més, no s’ha d’oblidar que en persones amb historial de caigudes, a part dels factors modificables més físics també són rellevants els factors més psisocials, sobretot el por a les caigudes. Després d’intervencions d’exercici millora el por a les caigudes en gent gran, però a mesura que passa el temps de la finalització de la intervenció es van perdent els beneficis (Kendrick, et al., 2014). Motiu pel que serà clau d’adherència a l’exercici físic per evitar que augmenti el risc de caiguda de nou.

Així que, per prevenir les caigudes en gent gran ha de fer-se un enfocament multifactorial que no inclogui únicament l’exercici físic. Respecte l’exercici físic, pot optar-se per diferents tipus d’intervencions tenint present que, a banda de la idoneïtat per la millora de la prevenció de caigudes, és clau escollir una tipologia d’exercici adequada a la persona (en funció de les característiques personals, preferències, accessibilitat a centres d’exercici…) per que s’adhereixi a l’exercici i el risc de caiguda es mantingui el més baix possible a mesura que va passant el temps.

Referències:

• Cadore, E. L., Rodriguez-Manas, L., Sinclair, A., & Izquierdo, M. (2013). Effects of different exercise interventions on risk of falls, gait ability, and balance in physically frail older adults: a systematic review. Rejuvenation Res, 16(2), 105-114.
• Granacher, U., Gollhofer, A., Hortobagyi, T., Kressig, R. W., & Muehlbauer, T. (2013). The importance of trunk muscle strength for balance, functional performance, and fall prevention in seniors: a systematic review. Sports Med, 43(7), 627-641.
• Granacher, U., Muehlbauer, T., Zahner, L., Gollhofer, A., & Kressig, R. W. (2011). Comparison of traditional and recent approaches in the promotion of balance and strength in older adults. Sports Med, 41(5), 377-400.
• Kendrick, D., Kumar, A., Carpenter, H., Zijlstra, G. A., Skelton, D. A., Cook, J. R., et al. (2014). Exercise for reducing fear of falling in older people living in the community. Cochrane Database Syst Rev, 11, CD009848.
• Lam, F. M., Lau, R. W., Chung, R. C., & Pang, M. Y. (2012). The effect of whole body vibration on balance, mobility and falls in older adults: a systematic review and meta-analysis. Maturitas, 72(3), 206-213.
• Moncada, L. V. (2011). Management of falls in older persons: a prescription for prevention. Am Fam Physician, 84(11), 1267-1276.
• Schoene, D., Valenzuela, T., Lord, S. R., & de Bruin, E. D. (2014). The effect of interactive cognitive-motor training in reducing fall risk in older people: a systematic review. BMC Geriatr, 14, 107.
• Shubert, T. E. (2011). Evidence-based exercise prescription for balance and falls prevention: a current review of the literature. J Geriatr Phys Ther, 34(3), 100-108.

El registre de l’activitat elèctrica del múscul mitjançant la electromiografia (EMG) resulta de gran utilitat en l’anàlisi neuromuscular, tant pel que fa a la recerca com la clínica. Però, sabem que és una tècnica molt sensible a les interferències externes, fins a tal punt que poden arribar a fer completament inservibles els registres realitzats.

Amb aquest “post” volem fer-vos arribar la nostra modesta experiència en el registre de senyals EMG i adreçar-vos a un petit recull bibliogràfic que creiem fonamental revisar abans de realitzar qualsevol recollida de dades mitjançant electromiografia de superfície (SEMG).

Un referent actual pel que fa a la tecnologia EMG és el professor Roberto Merletti, trobareu moltes publicacions seves i un bon punt de partida poden ser aquests dos articles (Merletti et al., 2010, 2009). Si ens centrem en els artefactes s’hi afegeixen nous gurus con Edward Clancy o Carlo de Luca, també presents en nombroses publicacions; d’ells us recomanem aquestes dues: (Clancy et al., 2002; De Luca et al., 2010). Si no esteu familiaritzats amb aquest àmbit, us recomanem  el següent article (Cutmore and James, 1999) on es parla de l’origen dels artefactes i el processament (filtratge) de senyals EMG. Malgrat que està adreçat a registres en l’àmbit de la psicofisiologia, té un redactat molt clar i didàctic.

Volem posar èmfasi en la importància del procés de registre, on hem d’esser malaltissament curosos i metòdics. Un aspecte clau és la instrumentació del subjecte; abans de procedir cal que se segueixin les recomanacions dels experts, com per exemple els del projecte SENIAM (Hermens et al., 2000) o la International Society of Electrophysiology and Kinesiology (ISEK).

Segons al nostra experiència, la font més important d’artefactes és el MOVIMENT; ja sigui induït per la tasca (carrera, marxa, etc.) com per altres factors com l’aplicació de vibració. Cal minimitzar el moviment tant dels elèctrodes respecte de la pell, com dels cables o equipament (especialment on el senyal encara és analògic). Així que cal ser molt curosos en la instal·lació d’elèctrodes i cables.

Respecte a la preparació de la pell, és preferible utilitzar sabó neutre o cremes específiques, ja que l’alcohol (àmpliament utilitzat) augmenta la impedància de la pell. La sudoració també pot ser una font d’inestabilitat en els senyals, ja sigui per què els elèctrodes es desenganxin, com per alteracions en la conductivitat de la interfície. Si aquest és abundant, convé enginyar-se-les per evitar-lo.

La segona font important d’artefactes és la contaminació ELECTROMAGNÈTICA; vivim envoltats de tota mena de dispositius que emanen camps elèctrics i magnètics que poden induir corrents sobre qualsevol conductor (incloent els teixits biològics). Recomanem desconnectar aquests aparells durant els registres i especialment els llums fluorescents. Per altra banda, per les xarxes i instal·lacions elèctriques viatja tot un reguitzell d’interferències. Actualment tots els equips EMG estan isolats (per qüestions  de seguretat), però no està de més connectar-los a fonts independents d’altres que puguin generar transitoris elèctrics com ara motors elèctrics o interruptors de potència; vigilar dons, amb els equips d’aire condicionat.

Finalment, i per evitar posteriors disgustos, recomanem monitoritzar sempre els senyals i revisar-los abans de donar per tancada la sessió de registre. Aquesta revisió s’ha de fer tant en el domini temporal com el freqüencial (espectre). Com que la majoria d’interfícies no permeten aquestos anàlisis, recomanem l’exportació de les dades i l’anàlisi mitjançant programari de càlcul. Si tot ha anat bé, els senyals se semblaran a aquest:

Figura 1. Senyal electromiogràfic. En el domini temporal (esquerra) es poden identificar clarament els “burst” d’activitat muscular respecte a l’activitat basal estable. En el domini frequencial (dreta) el major nivell de potencia se situa entre la banda de 80 a 180 Hz.

Referències

Clancy, E.A., Morin, E.L., Merletti, R., 2002. Sampling, noise-reduction and amplitude estimation issues in surface electromyography. J. Electromyogr. Kinesiol. Off. J. Int. Soc. Electrophysiol. Kinesiol. 12, 1–16.

Cutmore, T.R., James, D.A., 1999. Identifying and reducing noise in psychophysiological recordings. Int. J. Psychophysiol. Off. J. Int. Organ. Psychophysiol. 32, 129–150.

De Luca, C.J., Gilmore, L.D., Kuznetsov, M., Roy, S.H., 2010. Filtering the surface EMG signal: Movement artifact and baseline noise contamination. J. Biomech. 43, 1573–1579.

Hermens, H.J., Freriks, B., Disselhorst-Klug, C., Rau, G., 2000. Development of recommendations for SEMG sensors and sensor placement procedures. J. Electromyogr. Kinesiol. Off. J. Int. Soc. Electrophysiol. Kinesiol. 10, 361–374.

Merletti, R., Aventaggiato, M., Botter, A., Holobar, A., Marateb, H., Vieira, T.M.M., 2010. Advances in surface EMG: recent progress in detection and processing techniques. Crit. Rev. Biomed. Eng. 38, 305–345.

Merletti, R., Botter, A., Troiano, A., Merlo, E., Minetto, M.A., 2009. Technology and instrumentation for detection and conditioning of the surface electromyographic signal: state of the art. Clin. Biomech. Bristol Avon 24, 122–134.