El registre de l’activitat elèctrica del múscul mitjançant la electromiografia (EMG) resulta de gran utilitat en l’anàlisi neuromuscular, tant pel que fa a la recerca com la clínica. Però, sabem que és una tècnica molt sensible a les interferències externes, fins a tal punt que poden arribar a fer completament inservibles els registres realitzats.

Amb aquest “post” volem fer-vos arribar la nostra modesta experiència en el registre de senyals EMG i adreçar-vos a un petit recull bibliogràfic que creiem fonamental revisar abans de realitzar qualsevol recollida de dades mitjançant electromiografia de superfície (SEMG).

Un referent actual pel que fa a la tecnologia EMG és el professor Roberto Merletti, trobareu moltes publicacions seves i un bon punt de partida poden ser aquests dos articles (Merletti et al., 2010, 2009). Si ens centrem en els artefactes s’hi afegeixen nous gurus con Edward Clancy o Carlo de Luca, també presents en nombroses publicacions; d’ells us recomanem aquestes dues: (Clancy et al., 2002; De Luca et al., 2010). Si no esteu familiaritzats amb aquest àmbit, us recomanem  el següent article (Cutmore and James, 1999) on es parla de l’origen dels artefactes i el processament (filtratge) de senyals EMG. Malgrat que està adreçat a registres en l’àmbit de la psicofisiologia, té un redactat molt clar i didàctic.

Volem posar èmfasi en la importància del procés de registre, on hem d’esser malaltissament curosos i metòdics. Un aspecte clau és la instrumentació del subjecte; abans de procedir cal que se segueixin les recomanacions dels experts, com per exemple els del projecte SENIAM (Hermens et al., 2000) o la International Society of Electrophysiology and Kinesiology (ISEK).

Segons al nostra experiència, la font més important d’artefactes és el MOVIMENT; ja sigui induït per la tasca (carrera, marxa, etc.) com per altres factors com l’aplicació de vibració. Cal minimitzar el moviment tant dels elèctrodes respecte de la pell, com dels cables o equipament (especialment on el senyal encara és analògic). Així que cal ser molt curosos en la instal·lació d’elèctrodes i cables.

Respecte a la preparació de la pell, és preferible utilitzar sabó neutre o cremes específiques, ja que l’alcohol (àmpliament utilitzat) augmenta la impedància de la pell. La sudoració també pot ser una font d’inestabilitat en els senyals, ja sigui per què els elèctrodes es desenganxin, com per alteracions en la conductivitat de la interfície. Si aquest és abundant, convé enginyar-se-les per evitar-lo.

La segona font important d’artefactes és la contaminació ELECTROMAGNÈTICA; vivim envoltats de tota mena de dispositius que emanen camps elèctrics i magnètics que poden induir corrents sobre qualsevol conductor (incloent els teixits biològics). Recomanem desconnectar aquests aparells durant els registres i especialment els llums fluorescents. Per altra banda, per les xarxes i instal·lacions elèctriques viatja tot un reguitzell d’interferències. Actualment tots els equips EMG estan isolats (per qüestions  de seguretat), però no està de més connectar-los a fonts independents d’altres que puguin generar transitoris elèctrics com ara motors elèctrics o interruptors de potència; vigilar dons, amb els equips d’aire condicionat.

Finalment, i per evitar posteriors disgustos, recomanem monitoritzar sempre els senyals i revisar-los abans de donar per tancada la sessió de registre. Aquesta revisió s’ha de fer tant en el domini temporal com el freqüencial (espectre). Com que la majoria d’interfícies no permeten aquestos anàlisis, recomanem l’exportació de les dades i l’anàlisi mitjançant programari de càlcul. Si tot ha anat bé, els senyals se semblaran a aquest:

Figura 1. Senyal electromiogràfic. En el domini temporal (esquerra) es poden identificar clarament els “burst” d’activitat muscular respecte a l’activitat basal estable. En el domini frequencial (dreta) el major nivell de potencia se situa entre la banda de 80 a 180 Hz.

Referències

Clancy, E.A., Morin, E.L., Merletti, R., 2002. Sampling, noise-reduction and amplitude estimation issues in surface electromyography. J. Electromyogr. Kinesiol. Off. J. Int. Soc. Electrophysiol. Kinesiol. 12, 1–16.

Cutmore, T.R., James, D.A., 1999. Identifying and reducing noise in psychophysiological recordings. Int. J. Psychophysiol. Off. J. Int. Organ. Psychophysiol. 32, 129–150.

De Luca, C.J., Gilmore, L.D., Kuznetsov, M., Roy, S.H., 2010. Filtering the surface EMG signal: Movement artifact and baseline noise contamination. J. Biomech. 43, 1573–1579.

Hermens, H.J., Freriks, B., Disselhorst-Klug, C., Rau, G., 2000. Development of recommendations for SEMG sensors and sensor placement procedures. J. Electromyogr. Kinesiol. Off. J. Int. Soc. Electrophysiol. Kinesiol. 10, 361–374.

Merletti, R., Aventaggiato, M., Botter, A., Holobar, A., Marateb, H., Vieira, T.M.M., 2010. Advances in surface EMG: recent progress in detection and processing techniques. Crit. Rev. Biomed. Eng. 38, 305–345.

Merletti, R., Botter, A., Troiano, A., Merlo, E., Minetto, M.A., 2009. Technology and instrumentation for detection and conditioning of the surface electromyographic signal: state of the art. Clin. Biomech. Bristol Avon 24, 122–134.