Quan una persona gran pateix una caiguda pot tenir seqüeles físiques, que poden anar des d’una lesió muscular fins a una fractura òssia, i/o psicosocials derivades de la pot a les caigudes (Kendrick, et al., 2014). Hi ha factors de risc de les caigudes en gent gran que no són modificables (eg. edad, artritis, historia de AVC…) i d’altres que sí ho són (Kendrick, et al., 2014; Moncada, 2011). Mitjançant l’exercici físic practicat regularment poden millorar-se molts dels factors modificables tant a nivell físic (eg. deteriorament de l’equilibri, deteriorament de marxa, debilitat muscular) (Moncada, 2011) com a nivell psicosocial (eg. estat d’ànim, por a les caigudes) (Kendrick, et al., 2014).

Tradicionalment es recomanen programes d’entrenament basats en exercicis d’equilibri, de força i de resistència per la seva demostrada millora tant als paràmetres de capacitats físiques com al número de caigudes (Cadore, Rodriguez-Manas, Sinclair, & Izquierdo, 2013; Granacher, Muehlbauer, Zahner, Gollhofer, & Kressig, 2011; Shubert, 2011). Quan els programes d’entrenament inclouen dits paràmetres conjuntament es denominen intervencions multimodals. Dites millores són especialment rellevants dins els més vulnerables, que són les persones grans fràgils i/o institucionalitzades (Shubert, 2011).

Autors d’actuals revisions de la literatura científica afirmen que altres tipus de programes d’exercici semblen potencialment bons per la millora de la prevenció de caigudes en gent gran (Granacher, Gollhofer, Hortobagyi, Kressig, & Muehlbauer, 2013; Granacher, et al., 2011; Lam, Lau, Chung, & Pang, 2012; Schoene, Valenzuela, Lord, & de Bruin, 2014). Com per exemple, programes d’exercici: a) basats en pertorbacions multitasques d’equilibri amb exercici de potència muscular o força resistència a alta velocitat (Granacher, et al., 2011), b) amb vibració mecànica (Lam, et al., 2012), c) amb entrenament cognitiu-motriu interactiu (Schoene, et al., 2014) o, d) amb entrenament de tonificació i control de la musculatura del tronc (eg. basat en el control del core o Pilates) (Granacher, et al., 2013). Els autors d’aquests estudis recomanen utilitzat aquest tipus d’exercici per la prevenció de caigudes en gent gran. No obstant, és necessari realitzar més estudis científics per poder determinar quin tipus d’intervenció seria més recomanables ja que es tracta d’evidència basada en estudis pilots(Granacher, et al., 2011), amb una relació no molt alta amb la prevenció de caigudes (Granacher, et al., 2013), únicament amb millores dels paràmetres indirectes de la prevenció de caigudes (eg. equilibri i mobilitat (Lam, et al., 2012) o en millores del risc de caiguda (Schoene, et al., 2014) però no amb la prevenció de caigudes en sí.

Per altra banda, hi han autors que expliquen que per la prevenció de caigudes en gent gran no és suficient amb un abordatge d’exercici físic (eg. equilibri, força, marxa), sinó que s’ha de fer una intervenció multifactorial que inclogui d’altres perspectives (Moncada, 2011). S’hauria de modificar l’entorn de la llar, reduir la presa de medicació, controlar l’hipotensió postural i reduir els problemes de recolzament relacionats amb peus i sabates (Moncada, 2011).

A més, no s’ha d’oblidar que en persones amb historial de caigudes, a part dels factors modificables més físics també són rellevants els factors més psisocials, sobretot el por a les caigudes. Després d’intervencions d’exercici millora el por a les caigudes en gent gran, però a mesura que passa el temps de la finalització de la intervenció es van perdent els beneficis (Kendrick, et al., 2014). Motiu pel que serà clau d’adherència a l’exercici físic per evitar que augmenti el risc de caiguda de nou.

Així que, per prevenir les caigudes en gent gran ha de fer-se un enfocament multifactorial que no inclogui únicament l’exercici físic. Respecte l’exercici físic, pot optar-se per diferents tipus d’intervencions tenint present que, a banda de la idoneïtat per la millora de la prevenció de caigudes, és clau escollir una tipologia d’exercici adequada a la persona (en funció de les característiques personals, preferències, accessibilitat a centres d’exercici…) per que s’adhereixi a l’exercici i el risc de caiguda es mantingui el més baix possible a mesura que va passant el temps.

Referències:

• Cadore, E. L., Rodriguez-Manas, L., Sinclair, A., & Izquierdo, M. (2013). Effects of different exercise interventions on risk of falls, gait ability, and balance in physically frail older adults: a systematic review. Rejuvenation Res, 16(2), 105-114.
• Granacher, U., Gollhofer, A., Hortobagyi, T., Kressig, R. W., & Muehlbauer, T. (2013). The importance of trunk muscle strength for balance, functional performance, and fall prevention in seniors: a systematic review. Sports Med, 43(7), 627-641.
• Granacher, U., Muehlbauer, T., Zahner, L., Gollhofer, A., & Kressig, R. W. (2011). Comparison of traditional and recent approaches in the promotion of balance and strength in older adults. Sports Med, 41(5), 377-400.
• Kendrick, D., Kumar, A., Carpenter, H., Zijlstra, G. A., Skelton, D. A., Cook, J. R., et al. (2014). Exercise for reducing fear of falling in older people living in the community. Cochrane Database Syst Rev, 11, CD009848.
• Lam, F. M., Lau, R. W., Chung, R. C., & Pang, M. Y. (2012). The effect of whole body vibration on balance, mobility and falls in older adults: a systematic review and meta-analysis. Maturitas, 72(3), 206-213.
• Moncada, L. V. (2011). Management of falls in older persons: a prescription for prevention. Am Fam Physician, 84(11), 1267-1276.
• Schoene, D., Valenzuela, T., Lord, S. R., & de Bruin, E. D. (2014). The effect of interactive cognitive-motor training in reducing fall risk in older people: a systematic review. BMC Geriatr, 14, 107.
• Shubert, T. E. (2011). Evidence-based exercise prescription for balance and falls prevention: a current review of the literature. J Geriatr Phys Ther, 34(3), 100-108.