La present entrada és una breu ressenya de l’article original titulat ‘Effects of hamstring-emphasized neuromuscular training on strength and sprinting mechanics in football players’ from Mendiguchia, Martinez-Ruiz, et al. (2014) recentment publicat a Scand J Med Sci Sports. Link aqui.

Els trencaments fibril·lars de la musculatura isquiotibial són les lesions més freqüents en el futbol (Mendiguchia et al., 2013) i la majoria de les mateixes ocorren mentre els/les jugadors/es corren o fan un sprint. En l’sprint, durant la fase de suport, els músculs extensors del maluc (on s’inclouen els isquiotibials) tenen un paper crucial en la producció de força horitzontal per impulsar el cos endavant. En aquest sentit, recentment s’ha demostrat que la força y la potència horitzontal màxima teòriques mostren un deteriorament significatiu en el return-to-play (retorn a l’esport) de jugadors de futbol que han patit una lesió a la musculatura isquiotibial (Mendiguchia, Samozino, et al., 2014). Mendiguchia, Martinez-Ruiz, et al. (2014) proposen una novedosa, i ecològica, integració dels exercicis orientats a la prevenció de lesions isquiotibials amb l’entrenament dirigit a la millora específica de l’sprint (ex. capacitat d’acceleració). Els efectes d’un programa d’entrenament neuromuscular de 7 setmanes sobre la força dels extensors/flexors del genoll, el rendiment i les propietats mecàniques horitzontals de l’sprint es van examinar durant l’estudi. El programa d’entrenament es basava en exercicis específics sobre el terreny de joc, combinant exercicis de força excèntrica de la musculatura isiquiotibial, pliometria d’orientació horitzontal i sèries d’sprint, a més a més de l’entrenament de futbol.
Els mètodes de l’estudi es resumeixen a la Figura 1. El programa d’entrenament neuromuscular va consistir en exercicis excèntrics (ex. nordic hamstring, pes mort, elevacions de maluc, pas profund, etc.) exercicis pliomètrics (ex. salts horitzontals, salts de tanques, drop jumps [Figura 2], etc.) i exercicis d’acceleració (ex. sprint de 5-10-15 m, acceleracions contra paret, sprint 5-10 m amb arrossegaments, etc.) (per a més informació sobre els exercicis inclosos en el programa d’entrenament neuromuscular clicar aqui).

Figura 1. Metodologia de l’estudi.

Els resultats van mostrar que el grup experimental (EG) presentava lleugers augments de la força concèntrica del quàdiceps (ES = 0.38/0.58), un increment de moderat a gran de la força concèntrica (ES = 0.70/0.74) i excèntrica (ES = 0.66/0.87) dels isquiotibials, i una lleugera millora en l’sprint sobre 5 metres (ES = 0.32). Per contra, el grup control (CG) presentava menors magnituds de canvi en la força concèntrica del quàdriceps (ES = 0.04/0.29) i els isquiotibials (ES = 0.27/0.34), i cap tipus d’increment de la força excèntrica dels isquiotibials (ES = −0.02/0.11). Per tant, en contrast amb el CG (ES = -0,27 / 0,14), el EG va mostrar un augment de la ratio funcional de força isquiotibials/quàdriceps (ES = 0,32 / 0,75). A més, el CG va mostrar lleus deterioraments en la capacitat d’sprint (rendiment) (ES = -0,35 / -0,11).

Figure 2. Exemple d’un dels exercicis inclosos en el programa d’entrenament neuromuscular: lateral single-leg drop jump from 40 cm to horizontal single leg jump.

Els resultats exposats per Mendiguchia, Martinez-Ruiz, et al., (2014), mostren que un programa de 7 setmanes d’entrenament neuromuscular, incidint sobre la musculatura isquiotibial, en combinació amb l’entrenament de futbol, sembla ser més efectiu per a la millora de la força concèntrica i, especialment excèntrica, de la musculatura isquiotibial que l’entrenament de futbol per si sol. A més, majors guanys relatius de força dels isquiotibials (respecte als quàdriceps) milloren la ratio funcional de força, la qual cosa pot ser avantatjosa per a la prevenció i/o rehabilitació de lesions isquiotibials. En el EG, la capacitat d’sprint es va mantenir, amb lleus millores sobre 5 metres, mentre que el CG va mostrar pèrdues en la majoria dels paràmetres d’sprint analitzats.
Aquests resultats indiquen que la implantació de forma ecològica, en un context d’entrenament real, d’un programa d’entrenament neuromuscular, pot induir millores en la força de la musculatura isquiotibial i ajudar a mantenir la capacitat d’sprint, el que podria ajudar en la prevenció de les lesions d’isquiotibials en jugadors/es de futbol. Sens dubte, l’estudi citat (Mendiguchia, Martinez-Ruiz, et al., 2014) aporta nous coneixements tant sobre el rendiment en l’sprint (especialment sobre la capacitat d’acceleració) com en la prevenció de lesions de la musculatura isquiotibial en jugadors de futbol.

Referències:

• Mendiguchia, J., Arcos, A. L., Garrues, M. A., Myer, G. D., Yanci, J., & Idoate, F. (2013). The use of MRI to evaluate posterior thigh muscle activity and damage during nordic hamstring exercise. J Strength Cond Res, 27(12), 3426-3435. doi: 10.1519/JSC.0b013e31828fd3e7.
• Mendiguchia, J., Martinez-Ruiz, E., Morin, J. B., Samozino, P., Edouard, P., Alcaraz, P. E., . . . Mendez-Villanueva, A. (2014). Effects of hamstring-emphasized neuromuscular training on strength and sprinting mechanics in football players. Scand J Med Sci Sports. doi: 10.1111/sms.12388.
• Mendiguchia, J., Samozino, P., Martinez-Ruiz, E., Brughelli, M., Schmikli, S., Morin, J. B., & Mendez-Villanueva, A. (2014). Progression of mechanical properties during on-field sprint running after returning to sports from a hamstring muscle injury in soccer players. Int J Sports Med, 35(8), 690-695. doi: 10.1055/s-0033-1363192.
• ativador office 365