Com n’és d’important l’activitat física per la vida de les persones? Diàriament s’afegeixen noves evidències que donen resposta a aquesta pregunta i reforcen la importància de la pràctica d’activitat física. Els beneficis d’una vida activa van des de la millora de la salut cardiovascular a la millora de la salut emocional (Agarwal, 2012; Stathopoulou, Powers, Berry, Smits, & Otto, 2006). Un dels beneficis que més interès està despertant últimament dins de la comunitat científica és la implicació que té l’exercici amb la millora dels processos cerebrals.

Se sap que l’exercici físic regular, especialment l’exercici aeròbic d’intensitat moderada a alta, té la propietat d’incrementar la capacitat cognitiva dels humans a través d’una millora de les estructures cerebrals, tant en gent gran com en adults i nens (Guiney & Machado, 2013). En nens, qui estan immersos en un procés constant d’aprenentatge i d’exigència cognitiva, s’ha vist com aquells que presentaven un nivell de condició física més elevat tenien una major velocitat de transmissió d’impulsos a través del cervell i, al seu torn, un major capacitat cognitiva associada a un major rendiment acadèmic (Scudder et al., 2014).

Tanmateix, no només la pràctica d’exercici físic regular té el potencial per millorar la capacitat cognitiva dels individus. En els últims anys, també s’ha posat de manifest com una sola sessió d’exercici físic aeròbic d’intensitat moderada pot contribuir a una millora del rendiment cognitiu (Chang & Etnier, 2009). Més enllà de la millora en la capacitat cognitiva, s’ha vist com l’exercici aeròbic posseeix la propietat de potenciar la capacitat d’aprenentatge i formació de la memòria a llarg termini quan la intensitat d’exercici és prou alta. En un recent estudi, Winter et al (2007) van comprovar com els participants que havien dut a terme una sessió d’exercici físic intens previ a la pràctica en una tasca d’aprenentatge de vocabulari, van millorar la velocitat d’adquisició d’aquesta en un 20%. Així mateix, aquests participants van retenir un major nombre de paraules apreses 7 dies mes tard. D’aquesta manera, l’exercici influeix positivament tant en el processament de la informació com en la formació de la memòria a llarg termini.

Estudis més recents, han vist com aquests processos no només esdevenen en el cas de tasques cognitives simples, sinó també en aquelles en què intervé una resposta motora. Roig et al (2012) van veure com una sessió d’exercici d’elevada intensitat repercutia positivament en l’execució d’una habilitat perceptiu-motriu 24 hores i 7 dies després d’haver-la practicat per primera vegada. Sembla ser que aquests beneficis derivats de l’exercici són produïts per un increment en la secreció de neurotransmissors i substàncies neurotròfiques, que contribuirien a la formació de noves sinapsis i al fenomen anomenat potenciació a llarg termini (Skriver et al., 2014).

Aquests avenços relacionats amb el camp de l’aprenentatge cognitiu i motor poden tenir una gran importància a l’hora de facilitar el desenvolupament infantil. Lluny del que sembla ser la tendència actual, creiem que incrementar el volum de pràctica de l’activitat física a les escoles, tant a través de les classes d’educació física com a partir del foment del joc esporàdic i la pràctica esportiva, podria suposar una millora substancial en la formació i desenvolupament íntegre dels nens. Més enllà d’aquesta funció educacional, l’exercici físic també podria tenir un important paper com a facilitador en els processos de tractament en casos de persones amb dificultats en el seu desenvolupament o control motor, ja siguin nens, adults o gent gran. En conclusió, l’exercici pot aportar beneficis palpables en relació a l’aprenentatge i el desenvolupament dels individus. Per això, s’ha de fomentar, des de la infància fins a la vellesa, un estil de vida actiu i saludable.

Referències:

• Agarwal, S. K. (2012). Cardiovascular benefits of exercise. International Journal of General Medicine, 5, 541–545. doi:10.2147/IJGM.S30113
• Chang, Y.-K., & Etnier, J. L. (2009). Effects of an acute bout of localized resistance exercise on cognitive performance in middle-aged adults: A randomized controlled trial study. Psychology of Sport and Exercise, 10(1), 19–24. doi:10.1016/j.psychsport.2008.05.004
• Guiney, H., & Machado, L. (2013). Benefits of regular aerobic exercise for executive functioning in healthy populations. Psychonomic Bulletin & Review, 20, 73–86. doi:10.3758/s13423-012-0345-4
• Scudder, M. R., Federmeier, K. D., Raine, L. B., Direito, A., Boyd, J. K., & Hillman, C. H. (2014). The association between aerobic fitness and language processing in children: Implications for academic achievement. Brain and Cognition, 87(1), 140–152. doi:10.1016/j.bandc.2014.03.016
• Skriver, K., Roig, M., Lundbye-Jensen, J., Pingel, J., Helge, J. W., Kiens, B., & Nielsen, J. B. (2014). Acute exercise improves motor memory: Exploring potential biomarkers. Neurobiology of Learning and Memory, 116, 46–58. doi:10.1016/j.nlm.2014.08.004
• Stathopoulou, G., Powers, M. B., Berry, a, Smits, J., & Otto, M. W. (2006). Exercise interventions for mental health: A quantitative and qualitative review. Clinical Psychology- Science and Practice, 13(2), 179–193. doi:10.1111/j.1468-2850.2006.00021.x
• ativador office 2019